Perquè no puc soportar més aquest estat...
És desorientació? Indecisió? Por?
Pfff... supòs que en es fons només és pressió... Però bé, no ho soport!
Necessit s'eufòria de sentir que visc, que existesc!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A vegades la paciència pot ser la millor virtud, d'altres la més gran tortura. Aguanta!
És curiós el que has escrit, perquè em passa alguna cosa semblant!Tenc els mateixos sentiments que acabes de descriure i també em deman el perquè. QuèQuiComQuanPerquè? I no eu se!
Publica un comentari a l'entrada