Per la impotència de no poder-te tenir al meu costat.
Perquè no et puc fer enfadar
Perquè no et puc abraçar
Perquè no et puc deixar una espatlla on plorar
...
Perquè no et puc treure el millor dels teus somriures.
Però tèstim, i això si que no puc deixar de fer-ho...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Sa veritat que m'has fos. Tant pel nom del bloc com per aquest escrit. Em recordes moltes coses, molts de pensaments, mil sentiments i una persona. Si t'he pogués donar un consell te diria que no deixis d'estimar, que lluitis... és el que m'agradaria que fessin per mi, és el que faig jo.
Publica un comentari a l'entrada