Hi ha dies en què els segons es fan eterns o massa curts.
Massa pensaments que no em deixen alliberar-me, supòs. Massa paranoies voletetjant.
Ganes de ser no res i de ser-ho tot.
Ganes de voloar sabent que no és possible.

Estimació...*

Estimar a un ésser humà és gaudir de la fortuna de poder comprometre’t voluntàriament i respondre en forma activa a la seva necessitat de desenvolupament com a persona:

És creure en ell quan de si mateix es dubte, contagiar la teva vitalitat i el teu entusiasme quan està per donar-se per vençut, donar-hi suport quan flaqueja, animar quan titubeigs, prendre'l de les mans amb fermesa quan se sent feble, confiar en ell quan alguna cosa ho atabala i acaronar-lo amb dolçor quan alguna cosa ho entristeix, sense deixar-se arrossegar per la seva dissort.

És compartir les seves alegries i desfruitar-les amb ell quan se sent feliç.

És gaudir de la seva companyia sense desitjar retenir ni impedir el seu vol. És paladejar el regal de compartir el present pel simple gust d'estar junts, sense lligams ni obligacions imposades, per la espontània decisió de respondre lliurement.

Ganes de plorar*

Quan tot et surt malament i estàs desanimada, quan esperes a algú que no ve, quan et sent sola, tu i els teus confusos sentiments.Quan tens por d’equivocar-te un altre cop per culpa del cor.Quan vols ser forta i enfrontar-te a la realitat però no saps per què alguna cosa et menja per dins fins que et desapareixen les ganes de viure, quan estàs farta de cridar, de barallar-te amb algú imprescindible per tu, quan tot sembla que s’acabi, quan no vols despertar, que s’aturi el temps, és llavors quan tens ganes de plorar.

Te quiero conquistar

Estoy casi lista,
termino de vestirme
y te voy a conquistar.

Me preparo para seducirte,
no podrás arrancar,
te voy a cautivar.

Observa mis ojos como te miran,
observa mis manos como se mueven,
mira mis piernas,
mira mi vestido, corto como a mi me gusta.

Mírame y siente mi aroma,
huelo a perfume.

Te quiero conquistar...

Tengo mucho para dar,
mis manos saben encantar y
mi cuerpo sabe danzar.

I wish

Quisiera ser aquella que montase en un arco iris sin complejos ni pecados, quisiera ser aquella sin dios ni infiernos, quisiera ser aquella que ama sin prejucios, la adúltera del cuento, quisiera ser la puta, un agujero negro en el mundo y abandonar esta purez de espíritu y cuerpo.

Quisiera volver a amar, pero aquí se divide mi razón pues la memoria me dice que quiera sin apegarne, con los pies en el suelo y la vista en el presente.

Mi inconsciente falla que me dirija por la senda de la idealización, la inociencia con que un día amé y que vuelve observando el fururo.

Y ahora me pregunyo, de qué me sirven estos versos si aún sigo sin amar, sin amor y sin tener ni ser amante, y así, sin hacerle caso a nadie, olvido la memoria, evito la inconsciencia y temo a la puta que todos llevamos dentro para seguir los pasos de mi alma pura que de tan blanca, tan luminosa me hiere con su dulzura y me hunde en el dolor más divino.

Jo Tan sOlS sÓc viatger deL meU prOpi cOs

Quan no hi ha paraules a dir.

Quan no hi ha sentiments a explicar.

Quan tot pot amb tu.

Quan una estupidesa és capaç de fer-te caure.

Quan 'ho proposes però no et pots aixecar

Què fer?

MakinG mY wAY

Fent camí, passa a passa.
Embogint quan toca, però amb seny.
Mirant cap els peus, cap al camí.

Sense objectiu, senzillament caminant perquè potser sigui més important el camí que l'objectiu...

Passa a passa, intentant autorrealitzar-me.

Aquesta nit potser surti el sol.

*Amb ganes d'embogir, de fer-li cas a la bogeria!*

Caminant entre pedres, anant cap a casa. Quina casa?

Sovint tot es confón i només buscam una finalitat a les coses. Potser el més important no és l'objectiu sinó el camí per aconseguir-ho, el camí que cream passa a passa. Per què cercar raons a la vida?

Potser és hora de deixar de mirar el quadre de la nostra vida i fer de pintors, jugar a ser déus, viure-la de veritat. No em vull aixecar un dia i veure que tot el que m'enrevolta m'és desconegut, que ja no conec res...

Potser, sempre es quedarà tot en un potser.

...Definetly maybe...

"Colors"

Yesterday i got lost in the circus,f

eeling like such a mess.

And now I'm down,I'm

just hanging on the corner.

I can't help but reminisce.

Cuz when you're gone,

all the colours fade.

When you're gone,

no new years day parade.

You're gone,

colours seem to fade.

Your mama called, she said,

that you're downstairs crying.

Feeling like such a mess.

Ya, i hear ya,

in the back ground balling.

What happened to your sweet summer time dress.

I know we all,

we all got our faults.

We get locked in our vaults,

and we stay..

When you're gone,a

ll the colours fade.

When you're gone,

no new years day parade.

You're gone,c

olours seem to fade,c

olours seem to fade.

Take it away

Què sents, què penses, què dius?
No es pot controlar tot, no, consciencia't.
No pots controlar el que sents, potser ni tan sols ho podràs entendre.
No pots pretendre saber de què va aixo. Tan sols és l'assaig d'una novel·la que ni tan sols s'escriurà. Efímer, inintel·ligible. Nihilista? NO. O si?

Tu, sistema. El món, entorn.
Díficil joc.
Apostes?

Sentiments...*

Dos cors, un sentiment, dues mans, milers de carícies, dos ulls(els teus), sentiments entre nosaltres, mil sentiments cap a tu...

Em mires, em sents, m'acaricies, m'emociono, m'enamor...