*Somni*

M'aprop al teu cos, puc escoltar cada batec del teu cor, puc sentir la teva respiració.
Deixo lliscar la meva mà per la teva pell. La teva boca humida es fon entre els meus llavis, llavis que descriuen la silueta del teu cos bonic.
El meu cos es desequilibra, el meu cor batega a la velocitat de la llum, la meva respiració entela la teva pell, els meus nervis col · lapsen i novament, no sé que fer?.
Decideixo en un vaivé de passió, ser una sola persona. Per un moment només puc escoltar un sol cor, sentir un sol cos impregnat d'amor, amor tendre i pur, que es deixa consumir en el nostre llit. Obro els ulls i senzillament t'observo al meu costat, sospir, esgotada ... no se que dir, només deixo caure el meu cap sobre el teu dèbil pit, sento a poc a poc la teva mà internar en el meu cabell i acariciar la meva cara, estic acalorada i la meva única sortida és sucumbir a un somni d'amor, del qual mai voldria despertar.

What a weird world?

You think you're special.

That's not true...

you are just another one...

You wanna hear something that you won't. You just wanna fell something... you wanna be alive.

Sorry, not possible. This is what you get...

I crida tan fort que ningú et pugui sentir

"[...] amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia què vaig fer un crit d'infern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca aquella mica de cosa de no res, com un escarabat de saliva... i aquella mica de cos de no res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva juventut que fugia amb un crit que no sabi ben bé què era... abandonament?"

La Plaça del Diamant

Perquè a vegades amb un crit pot fugir tot, el bo i el dolent.

The stOry Of thE impOssibLe

*We have the story of the impossible

A tale passed on so frail.

One of make-belief

Maybe impossible to achieve

And really close*

So close. So far

...You can do it...

Potser les llàgrimes t'invaeixin aquesta nit. Però t'estim. Si, amb totes les meves forces, i no em cansaré de dir-t'ho.

Jo seré aquí, sempre al teu costat. Aixeca't i segueix endavant...

Tu pots, jo sé que tu pots...

T'estim.

Perquè els moments no són eterns...

Moments únics, moments especials, moments que s'acaben expirant igual com un paper cremat. Deixant cendres, peró donant llum per uns segons.

Per dintre sents que tot se'n va. Per fora esperes que alguna cosa nova t'ompli. I segur que ho farà.

Però estàs bé.

*I want this moment to be everlasting but this is not possible, so lets enjoy it now, lets live*

QuèQuiComQuanPerQuè

Perquè no puc soportar més aquest estat...

És desorientació? Indecisió? Por?

Pfff... supòs que en es fons només és pressió... Però bé, no ho soport!

Necessit s'eufòria de sentir que visc, que existesc!

...Lets start again...

Tornem a començar? Per què no podria ser tot així de fàcil? Supòs que perdria la gràcia tot plegat...

Però hi ha moments en què la desesperació d'un altre et pot trencar el cor, en què veus com de l'eufòria a la tristesa només hi ha dècimes de segon...

Moments d'impotència.

Però tu podràs. Jo t'ho dic ara. TU i només tu podràs.

Per tU...

Per la impotència de no poder-te tenir al meu costat.

Perquè no et puc fer enfadar
Perquè no et puc abraçar
Perquè no et puc deixar una espatlla on plorar
...

Perquè no et puc treure el millor dels teus somriures.
Però tèstim, i això si que no puc deixar de fer-ho...

...i TorNar a La visiÓ onírica De La rEalitaT...

Surt el sol. No saps on ets, per què, ni què fas. Però et sents bé. Tot sembla borrós i la raó ha quedat amagada unes hores abans. Però les endorfines recorren el teu cos. Això i altres coses.

Estàs euforica. Els sentiments d'abans se t'han esborrat i simplement vius.

Però la realitat i fantasia es confonen. La follia entra en la teva vida i aquesta bogeria t'agrada tot i confondre´t. Tots un, però tu sola enmig de tots.

I ja res ni he és. S'ha escapat la consciència de la teva situació. I vius.

Simplement vius.

Però tot s'acaba. I després s'enyora. Però aquells moments, aquelles hores, saps que has viscut.

S'acabaran aquestes nits algun dia?

Podràs desitjar-lo sempre i evadir-te en ell?

Perquè en aquells instants tu vius. Simplement vius.