Surt el sol. No saps on ets, per què, ni què fas. Però et sents bé. Tot sembla borrós i la raó ha quedat amagada unes hores abans. Però les endorfines recorren el teu cos. Això i altres coses.
Estàs euforica. Els sentiments d'abans se t'han esborrat i simplement vius.
Però la realitat i fantasia es confonen. La follia entra en la teva vida i aquesta bogeria t'agrada tot i confondre´t. Tots un, però tu sola enmig de tots.
I ja res ni he és. S'ha escapat la consciència de la teva situació. I vius.
Simplement vius.
Però tot s'acaba. I després s'enyora. Però aquells moments, aquelles hores, saps que has viscut.
S'acabaran aquestes nits algun dia?
Podràs desitjar-lo sempre i evadir-te en ell?
Perquè en aquells instants tu vius. Simplement vius.
1 comentari:
Viu, i no t'aturis de viure, però recorda, oblida, perdona i lluita. Un plaer coneixer-te una miqueta més, encara que no sé res.
Publica un comentari a l'entrada