"[...] amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia què vaig fer un crit d'infern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca aquella mica de cosa de no res, com un escarabat de saliva... i aquella mica de cos de no res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva juventut que fugia amb un crit que no sabi ben bé què era... abandonament?"
La Plaça del Diamant
Perquè a vegades amb un crit pot fugir tot, el bo i el dolent.
3 comentaris:
Si, moltes vegades ajuda a llevar-te un pes de damunt un bon crit. Però moltes vegades només t'aliena de la realitat, després d'una estona et tornes trobar on abans.
Això si, si crides, crida fort!!
"I si tienes miedo...grita"
Però m'agrada més cridar per alegria, burreria, locura, excitació...
Moltes gràcies per els vostres comentaris.
Em fa sentir molt be vore que llegiu els meus escrists.
Besades :)
Publica un comentari a l'entrada