Estimar a un ésser humà és gaudir de la fortuna de poder comprometre’t voluntàriament i respondre en forma activa a la seva necessitat de desenvolupament com a persona:
És creure en ell quan de si mateix es dubte, contagiar la teva vitalitat i el teu entusiasme quan està per donar-se per vençut, donar-hi suport quan flaqueja, animar quan titubeigs, prendre'l de les mans amb fermesa quan se sent feble, confiar en ell quan alguna cosa ho atabala i acaronar-lo amb dolçor quan alguna cosa ho entristeix, sense deixar-se arrossegar per la seva dissort.
És compartir les seves alegries i desfruitar-les amb ell quan se sent feliç.
És gaudir de la seva companyia sense desitjar retenir ni impedir el seu vol. És paladejar el regal de compartir el present pel simple gust d'estar junts, sense lligams ni obligacions imposades, per la espontània decisió de respondre lliurement.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada