MakinG mY wAY

Fent camí, passa a passa.
Embogint quan toca, però amb seny.
Mirant cap els peus, cap al camí.

Sense objectiu, senzillament caminant perquè potser sigui més important el camí que l'objectiu...

Passa a passa, intentant autorrealitzar-me.

Aquesta nit potser surti el sol.

*Amb ganes d'embogir, de fer-li cas a la bogeria!*

Caminant entre pedres, anant cap a casa. Quina casa?

Sovint tot es confón i només buscam una finalitat a les coses. Potser el més important no és l'objectiu sinó el camí per aconseguir-ho, el camí que cream passa a passa. Per què cercar raons a la vida?

Potser és hora de deixar de mirar el quadre de la nostra vida i fer de pintors, jugar a ser déus, viure-la de veritat. No em vull aixecar un dia i veure que tot el que m'enrevolta m'és desconegut, que ja no conec res...

Potser, sempre es quedarà tot en un potser.

...Definetly maybe...

"Colors"

Yesterday i got lost in the circus,f

eeling like such a mess.

And now I'm down,I'm

just hanging on the corner.

I can't help but reminisce.

Cuz when you're gone,

all the colours fade.

When you're gone,

no new years day parade.

You're gone,

colours seem to fade.

Your mama called, she said,

that you're downstairs crying.

Feeling like such a mess.

Ya, i hear ya,

in the back ground balling.

What happened to your sweet summer time dress.

I know we all,

we all got our faults.

We get locked in our vaults,

and we stay..

When you're gone,a

ll the colours fade.

When you're gone,

no new years day parade.

You're gone,c

olours seem to fade,c

olours seem to fade.

Take it away

Què sents, què penses, què dius?
No es pot controlar tot, no, consciencia't.
No pots controlar el que sents, potser ni tan sols ho podràs entendre.
No pots pretendre saber de què va aixo. Tan sols és l'assaig d'una novel·la que ni tan sols s'escriurà. Efímer, inintel·ligible. Nihilista? NO. O si?

Tu, sistema. El món, entorn.
Díficil joc.
Apostes?

Sentiments...*

Dos cors, un sentiment, dues mans, milers de carícies, dos ulls(els teus), sentiments entre nosaltres, mil sentiments cap a tu...

Em mires, em sents, m'acaricies, m'emociono, m'enamor...

*Somni*

M'aprop al teu cos, puc escoltar cada batec del teu cor, puc sentir la teva respiració.
Deixo lliscar la meva mà per la teva pell. La teva boca humida es fon entre els meus llavis, llavis que descriuen la silueta del teu cos bonic.
El meu cos es desequilibra, el meu cor batega a la velocitat de la llum, la meva respiració entela la teva pell, els meus nervis col · lapsen i novament, no sé que fer?.
Decideixo en un vaivé de passió, ser una sola persona. Per un moment només puc escoltar un sol cor, sentir un sol cos impregnat d'amor, amor tendre i pur, que es deixa consumir en el nostre llit. Obro els ulls i senzillament t'observo al meu costat, sospir, esgotada ... no se que dir, només deixo caure el meu cap sobre el teu dèbil pit, sento a poc a poc la teva mà internar en el meu cabell i acariciar la meva cara, estic acalorada i la meva única sortida és sucumbir a un somni d'amor, del qual mai voldria despertar.

What a weird world?

You think you're special.

That's not true...

you are just another one...

You wanna hear something that you won't. You just wanna fell something... you wanna be alive.

Sorry, not possible. This is what you get...

I crida tan fort que ningú et pugui sentir

"[...] amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia què vaig fer un crit d'infern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca aquella mica de cosa de no res, com un escarabat de saliva... i aquella mica de cos de no res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva juventut que fugia amb un crit que no sabi ben bé què era... abandonament?"

La Plaça del Diamant

Perquè a vegades amb un crit pot fugir tot, el bo i el dolent.