Hi ha dies en què els segons es fan eterns o massa curts.
Massa pensaments que no em deixen alliberar-me, supòs. Massa paranoies voletetjant.
Ganes de ser no res i de ser-ho tot.
Ganes de voloar sabent que no és possible.

Estimació...*

Estimar a un ésser humà és gaudir de la fortuna de poder comprometre’t voluntàriament i respondre en forma activa a la seva necessitat de desenvolupament com a persona:

És creure en ell quan de si mateix es dubte, contagiar la teva vitalitat i el teu entusiasme quan està per donar-se per vençut, donar-hi suport quan flaqueja, animar quan titubeigs, prendre'l de les mans amb fermesa quan se sent feble, confiar en ell quan alguna cosa ho atabala i acaronar-lo amb dolçor quan alguna cosa ho entristeix, sense deixar-se arrossegar per la seva dissort.

És compartir les seves alegries i desfruitar-les amb ell quan se sent feliç.

És gaudir de la seva companyia sense desitjar retenir ni impedir el seu vol. És paladejar el regal de compartir el present pel simple gust d'estar junts, sense lligams ni obligacions imposades, per la espontània decisió de respondre lliurement.

Ganes de plorar*

Quan tot et surt malament i estàs desanimada, quan esperes a algú que no ve, quan et sent sola, tu i els teus confusos sentiments.Quan tens por d’equivocar-te un altre cop per culpa del cor.Quan vols ser forta i enfrontar-te a la realitat però no saps per què alguna cosa et menja per dins fins que et desapareixen les ganes de viure, quan estàs farta de cridar, de barallar-te amb algú imprescindible per tu, quan tot sembla que s’acabi, quan no vols despertar, que s’aturi el temps, és llavors quan tens ganes de plorar.

Te quiero conquistar

Estoy casi lista,
termino de vestirme
y te voy a conquistar.

Me preparo para seducirte,
no podrás arrancar,
te voy a cautivar.

Observa mis ojos como te miran,
observa mis manos como se mueven,
mira mis piernas,
mira mi vestido, corto como a mi me gusta.

Mírame y siente mi aroma,
huelo a perfume.

Te quiero conquistar...

Tengo mucho para dar,
mis manos saben encantar y
mi cuerpo sabe danzar.

I wish

Quisiera ser aquella que montase en un arco iris sin complejos ni pecados, quisiera ser aquella sin dios ni infiernos, quisiera ser aquella que ama sin prejucios, la adúltera del cuento, quisiera ser la puta, un agujero negro en el mundo y abandonar esta purez de espíritu y cuerpo.

Quisiera volver a amar, pero aquí se divide mi razón pues la memoria me dice que quiera sin apegarne, con los pies en el suelo y la vista en el presente.

Mi inconsciente falla que me dirija por la senda de la idealización, la inociencia con que un día amé y que vuelve observando el fururo.

Y ahora me pregunyo, de qué me sirven estos versos si aún sigo sin amar, sin amor y sin tener ni ser amante, y así, sin hacerle caso a nadie, olvido la memoria, evito la inconsciencia y temo a la puta que todos llevamos dentro para seguir los pasos de mi alma pura que de tan blanca, tan luminosa me hiere con su dulzura y me hunde en el dolor más divino.

Jo Tan sOlS sÓc viatger deL meU prOpi cOs

Quan no hi ha paraules a dir.

Quan no hi ha sentiments a explicar.

Quan tot pot amb tu.

Quan una estupidesa és capaç de fer-te caure.

Quan 'ho proposes però no et pots aixecar

Què fer?

MakinG mY wAY

Fent camí, passa a passa.
Embogint quan toca, però amb seny.
Mirant cap els peus, cap al camí.

Sense objectiu, senzillament caminant perquè potser sigui més important el camí que l'objectiu...

Passa a passa, intentant autorrealitzar-me.

Aquesta nit potser surti el sol.

*Amb ganes d'embogir, de fer-li cas a la bogeria!*

Caminant entre pedres, anant cap a casa. Quina casa?

Sovint tot es confón i només buscam una finalitat a les coses. Potser el més important no és l'objectiu sinó el camí per aconseguir-ho, el camí que cream passa a passa. Per què cercar raons a la vida?

Potser és hora de deixar de mirar el quadre de la nostra vida i fer de pintors, jugar a ser déus, viure-la de veritat. No em vull aixecar un dia i veure que tot el que m'enrevolta m'és desconegut, que ja no conec res...

Potser, sempre es quedarà tot en un potser.

...Definetly maybe...

"Colors"

Yesterday i got lost in the circus,f

eeling like such a mess.

And now I'm down,I'm

just hanging on the corner.

I can't help but reminisce.

Cuz when you're gone,

all the colours fade.

When you're gone,

no new years day parade.

You're gone,

colours seem to fade.

Your mama called, she said,

that you're downstairs crying.

Feeling like such a mess.

Ya, i hear ya,

in the back ground balling.

What happened to your sweet summer time dress.

I know we all,

we all got our faults.

We get locked in our vaults,

and we stay..

When you're gone,a

ll the colours fade.

When you're gone,

no new years day parade.

You're gone,c

olours seem to fade,c

olours seem to fade.

Take it away

Què sents, què penses, què dius?
No es pot controlar tot, no, consciencia't.
No pots controlar el que sents, potser ni tan sols ho podràs entendre.
No pots pretendre saber de què va aixo. Tan sols és l'assaig d'una novel·la que ni tan sols s'escriurà. Efímer, inintel·ligible. Nihilista? NO. O si?

Tu, sistema. El món, entorn.
Díficil joc.
Apostes?

Sentiments...*

Dos cors, un sentiment, dues mans, milers de carícies, dos ulls(els teus), sentiments entre nosaltres, mil sentiments cap a tu...

Em mires, em sents, m'acaricies, m'emociono, m'enamor...

*Somni*

M'aprop al teu cos, puc escoltar cada batec del teu cor, puc sentir la teva respiració.
Deixo lliscar la meva mà per la teva pell. La teva boca humida es fon entre els meus llavis, llavis que descriuen la silueta del teu cos bonic.
El meu cos es desequilibra, el meu cor batega a la velocitat de la llum, la meva respiració entela la teva pell, els meus nervis col · lapsen i novament, no sé que fer?.
Decideixo en un vaivé de passió, ser una sola persona. Per un moment només puc escoltar un sol cor, sentir un sol cos impregnat d'amor, amor tendre i pur, que es deixa consumir en el nostre llit. Obro els ulls i senzillament t'observo al meu costat, sospir, esgotada ... no se que dir, només deixo caure el meu cap sobre el teu dèbil pit, sento a poc a poc la teva mà internar en el meu cabell i acariciar la meva cara, estic acalorada i la meva única sortida és sucumbir a un somni d'amor, del qual mai voldria despertar.

What a weird world?

You think you're special.

That's not true...

you are just another one...

You wanna hear something that you won't. You just wanna fell something... you wanna be alive.

Sorry, not possible. This is what you get...

I crida tan fort que ningú et pugui sentir

"[...] amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia què vaig fer un crit d'infern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca aquella mica de cosa de no res, com un escarabat de saliva... i aquella mica de cos de no res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva juventut que fugia amb un crit que no sabi ben bé què era... abandonament?"

La Plaça del Diamant

Perquè a vegades amb un crit pot fugir tot, el bo i el dolent.

The stOry Of thE impOssibLe

*We have the story of the impossible

A tale passed on so frail.

One of make-belief

Maybe impossible to achieve

And really close*

So close. So far

...You can do it...

Potser les llàgrimes t'invaeixin aquesta nit. Però t'estim. Si, amb totes les meves forces, i no em cansaré de dir-t'ho.

Jo seré aquí, sempre al teu costat. Aixeca't i segueix endavant...

Tu pots, jo sé que tu pots...

T'estim.

Perquè els moments no són eterns...

Moments únics, moments especials, moments que s'acaben expirant igual com un paper cremat. Deixant cendres, peró donant llum per uns segons.

Per dintre sents que tot se'n va. Per fora esperes que alguna cosa nova t'ompli. I segur que ho farà.

Però estàs bé.

*I want this moment to be everlasting but this is not possible, so lets enjoy it now, lets live*

QuèQuiComQuanPerQuè

Perquè no puc soportar més aquest estat...

És desorientació? Indecisió? Por?

Pfff... supòs que en es fons només és pressió... Però bé, no ho soport!

Necessit s'eufòria de sentir que visc, que existesc!

...Lets start again...

Tornem a començar? Per què no podria ser tot així de fàcil? Supòs que perdria la gràcia tot plegat...

Però hi ha moments en què la desesperació d'un altre et pot trencar el cor, en què veus com de l'eufòria a la tristesa només hi ha dècimes de segon...

Moments d'impotència.

Però tu podràs. Jo t'ho dic ara. TU i només tu podràs.

Per tU...

Per la impotència de no poder-te tenir al meu costat.

Perquè no et puc fer enfadar
Perquè no et puc abraçar
Perquè no et puc deixar una espatlla on plorar
...

Perquè no et puc treure el millor dels teus somriures.
Però tèstim, i això si que no puc deixar de fer-ho...

...i TorNar a La visiÓ onírica De La rEalitaT...

Surt el sol. No saps on ets, per què, ni què fas. Però et sents bé. Tot sembla borrós i la raó ha quedat amagada unes hores abans. Però les endorfines recorren el teu cos. Això i altres coses.

Estàs euforica. Els sentiments d'abans se t'han esborrat i simplement vius.

Però la realitat i fantasia es confonen. La follia entra en la teva vida i aquesta bogeria t'agrada tot i confondre´t. Tots un, però tu sola enmig de tots.

I ja res ni he és. S'ha escapat la consciència de la teva situació. I vius.

Simplement vius.

Però tot s'acaba. I després s'enyora. Però aquells moments, aquelles hores, saps que has viscut.

S'acabaran aquestes nits algun dia?

Podràs desitjar-lo sempre i evadir-te en ell?

Perquè en aquells instants tu vius. Simplement vius.